Lo primer somio que ha fet
era de vidre
era un soldat partit
sense paraules
era baldufola jove
que juga, que gira
arrofulada en els cabells
i lligada a reguina.

 

I ara dieu-me perqué era en vetrina
Una mort nimanco anunciada
Una nau nimanco partida
Que si vola en cel no torna més.

 

Lo segons somio que ha fet
Era la vida
Era la mort que vivint
Escontém cada dia
Era un treball pie de rugues
De ales mentides
Perqué partiva i tornava i tornava i partiva.

 

I ara dieu-me perqué era en cantina
Una mort fins a massa anunciada
Una nau nimanco partida
Que si vola en cel no torna més.

 

Lo tercer somio que ha fet
Era la via
Eren estrelles, lo diable,
lo mon, la magia,
eren la mort i l'amor,
torre, carro i poesia,
era una dona que prega
una pregadoria.

 

I ara dieu-me perqué era fadrina
Una mort nimanco arribada
Una nau nimanco partida
Que si vola en cel no torna més.

 

Antonello Colledanchise (Alghero)
3° premio 2006
(Sezione poesia inedita sarda «Antonio Sanna»)