Te ses fermat amagat en tua terra
saburant la sustansia de la vinyas,
i jugant entre las rocas
per buscar una estrella de coral:
fent las compras maitineras,
per triar al mo!
del port malinconie,
la fresca collida dels campanyolos
del mar.
Te ses fermat passajant
senza sussego
per la velia ciutat
per discobrir antics records
de altrus temps;
i caminant pe'l colorit «Lungomare»
mentres qu'el sol se colga,
en el dorat tramont.
Te ses fermat buscant
caragol sabords
despres de l'angua,
arrostint crocantes castanyas
que l'aotomn porta;
i escortant el gemit del vent
ferit pe'l fret
quan toca la costera.
Te ses fermat recordant
en las nits invernalts,
vellas rondallas del mar i de campanya,
o lligint silenciòs,
per alvidar la tua motivada tristesa.
Te ses fermat dromit eternament
pecosa el mar calli las tuas penas,
quant maig se visti de colors
en una tardeta de primavera.