Qyan
la tristura
me pren l'anima
aquesta Alguer mia
es senze sol;
també la marina
resta senze perles
i la veu del vent
dolça come un carinyo
nos'enten més.
Allora
les illusions
divenen ferides
i les cançons
se cambien en plor.
Ma quan
aquest cor meu
torna en pau,
allora,
aquest pais
és un'altra cosa:
les estradons
sont rios de plata
i les risades
dels minyons
me redonen
la vida.
Les estrelles nel cel
fanen una llumera mai vista,
la marina
me porta
cançon noves
i somnis que no sont somnis.
Quan
aquest cor meu
torna en pau,
també la nit
té la llumera
del dia.