Dues pedres verdes
lluents ...
los ulls.
Dos tions encesos
ne l'alt
de una roca
me muaven
un dia de setembre ...
No, no era desigt,
lo tou;
1 no eren
goteres de plugia
que te feven
lluentes
!es pedres dels ulls ...
Ara es tard
ara es trist
és inutil pensar
a momentos més bells.
Es marganta dolor
lo record
An senyat una vida
!es dues pedres lluentes
que de l'alt
de una roca
me muaven
un dia de setembre.