Colgar-se de sol:
risetes de llums rogenques
ne I' aigua calmosa,
pintada del blau de la tarda.
La barca s' atura.
Ne l'ària, sospés nel silenci,
'I miracle de l'hora
i davalla nel cor l'assossegu
que visti de pau
l'etern girar de !es coses.
Allunt la tua cara lluenta
més bianca
de un raig de lluna,
s'aixeca de l'onda.
Aixì t'he somiat,
Alguer mia,
abraçada de antigues muralles,
sense llum
que no fossi una llum de rondalla,
sense veu,
que no fossi cançò de poeta ...
Ma se 'n porta lo somni
la reda
que llestra rodola:
Aixì feven le mans dels pares,
aixì 'ls fills faran,
1 per sempre.
Margantor de il.lusions perdudes,
realitat de coses odiades:
si, nel port,
la barca ès tornada.