Informazioni sull'opera

TESTO


Ara que l'ombra visti de silenci
aquesta tua nocturna solitud,
i s'assossega, un poc, l'inquietud
de 'questa ànima mia que se turmenta,
ara, primer que de la luna 'I cant
esclati en ce!, triomfant de harmonia,
vene en aqui: me fanen companya
los anys de l'infancia ... i 'ls pensaments.
Vives !es pedres que 'l migjorn lluenta
vives, 'n el do! que bruja cada vena,
a sota veu me conten la tua pena,
a sota veu: lo mon no la compren.
M'acost, a poc: s'obrin !es ruines
com a escenari tràgic: personatges
del meu passat torneo de !es platges
on l'home cerca la sua eternitat.
Ai! Com a 'I vent s'en porta los afanys!
Com a, improvisa, riu la primavera!
Qual jòia incomparable! I que llumera
fulgenta d'esperances, tè la nit!
Ma... se despaga la fulgor del somni
ne la misèria de la realitat...
Ombres, perquè 'n el temps sense edat
llestres tornau? Fermau-vos ... so en aquì...
Dolces memòries, flama de la vida,
adiòs... adiòs 'Nel carrerò desert
s'alça la lluna: i la veu mia se perd
ne l'ona eterna, ne l'immensitat...

 

SCHEDA DELL'OPERA
TitoloNocturn a la plaça del collegi
SezioneSezione Algherese
AutoreAntonella Salvietti
Nome 
Anno1963
Argomento 
Descrizione 
LinguaCatalano Algherese
EditorePremio Ozieri
ContributoreATHENA SRL
Tipo 
Formato 
FontePremio Ozieri
RelazioneConcorso Premio Ozieri 1963
CoperturaLogudoro, Sardegna Italia
DirittiComune Ozieri, Premio Ozieri
Analisi del Testo