Los anys cauen en la falda del tempus
i se despollia l'arbre de la vida.
Joia, dolor, veritat, mentida
en l'ombra tornen, i tu mès no tens
que cendra freda ne les mans ardentes.
'N e! cor, margantes passen !es memòries
de un passat joiòs, de 'quelles glòries
que tu somiaves ... Brujen prepotentes
!es llàgrimes 'n els ulls on la tristesa
juga ama l'esperanca. Caun engroguida,
un' altra folla: i sense més bellesa,
'n e! vent de l'atonjo, de la vida
l'abre ja se tremola: s'és entesa
l'amiga mort que a la pau convida.