EL RAPSODE:
I quin trobaras que accepti, o pobe
fuster de Betlem, el suprem
gest de la vida en la mort!
Quin baixarà per a tu dels trans
i deixarà que el lepid bellugar
del plaer non embruti mès !es goles
ardoroses pel desideri d'ebrietats
que sabin cremar cada atom de carn!
Dèu vindrà exclusiu domini
dels mès tramposos detentors del poder
i tambè si Ell fugirà horroritzat
i tu pujaras en la creu per a indicar
el camì i el significat de la vida:
quin voldrà seguir-te!? Cantaran els galls
i trepides escenes de paor retornaran
en els segles per a triar el serè gaudir
del peresòs a la tùnica ensagnada del martir.
Q!iin sabrà donar tot el pa propi
de la carn, tot el vi propi
de la sang damunt d'una creu que resplendeixi
en el front de l'Home com a pinyora
de germanor operosa i serena!?
Tanmateix tu vas callar-te i has sabut beure
el calze amarg del desconhort fins
al cim de la dolor, per a ofrenar-lo
com una copa de dolor a Dèu,
com a rescat de !'Horn que t'haurà
llevat damunt de la creu i escarnit entre lladrons.
Crist, perdona-nos, no hem sabut
creure en tu. El teu cant retorna
cada dia en els nostres cors; cada
carrer ressona de veus que recorden
el teu camì, mes l'home calla.
No sabem acceptar d'èsser germans,
o Crist, i la creu mès lleugera,
que pesaria com la puntxada de un dit,
ès fastigos fardell al nostre gaudir.
Aixi !es màquines no son el cant
que l'Home lleva envers Dèu per agrairli
el dò magnific i infinitament renovant-se
de la vida; la màquina ès un termòmetre
que empeny !es cosciències enllà de cada esser;
per a satisfer l'esgarrifança de plaer
on la carn ofega l'ànsia de modernitat!
Nosaltres no hem sabut vencer, o Crist!
La derrata ens llida !es mans car
parla llenguatges subtils i massa consuets
al nostres vicis. La teva ma,
el ceptre de canya, el mantell roig
amb la sang que ens has donat: res
val per a obrir !es cosciències! Sols
l'hipòcrita gest del que fingeix
l'estimul de la devoci6 per a fraudar
el giudici favorable i util del sacerdot!

Quantes flestomies! Aixi e! sipari
d'acquestes obscenes rapresentacions es lleva
cada instant, mes ningù ou !es teves llàgrimes
i l'udo! desmesurat del teu cor
que inundaria de llum cada silenci
Posa la teva ma damunt del notre cap,
damunt de nosaltres els increduls i beneix;
ajuda-nos a seguir e! teu carni
fins a rendir l'Humanitat com una torxa
que cremi als peus de la teva creu
per cantar en !es nits del silenci
l'immortal canço de l'Amor!

CHOR:
Cinc-cent milions d'homes morin de fam:

AVUI!

Als camps de concentrament, terribles carnatges,
es pasta carn i sang dels Jueus:

AVUI!

Les cortines d'acer ofeguen cada crit
de llibertat amb e! plom dels tanks:

AVUI!

Els negres democratics son penjats
als democratics arbres americans:

AVUI!

Negres i asiatics valen molt menys
d'una embosta de diamants:

AVUI!

I els sacerdots de plaer canten,
en els putrids yacths de la luxùria,

amb e! chor de !es putes de cent mii pessetes,
melòdiques cançons de germanor,
que l'orquestra dels bolets atomics

acompanya tocant mùsiques on cada
nota aixi com a escombraria
en e! ce! de la potència,
de la supèrbia, del cegu i foll
damçar d'un pobre Cai paranoie
que no voi més reconeixer la immensa
llibertat de la perfecta llei de Dèu!