Premio Ozieri di Letteratura Sarda

Quan la lluna se mostra sencera
al mirali de la nit més lluenta
a damunt del petit llac de Banca
los pins se desperten i miren
les aigiies que riuen i ballen.
Los peixos escata de or
se fan minyons, se fan minyones:
los ulls de ellos se cerquen
trobant-se a la vora del llac ...
veus de amor i guiterra se lliguen
i fan una escala on davalla la lluna
a banyar drins al llac.
Los minyons ama ella cabussen
nedant i jugant se ruixen
i son, mil goteres, estrelles ...
però primer que set voltes
cantarà lo rosinyol
torna la lluna al pais d'ella,
tornen peixos los minyons;
i Banca és sol un bocinet de cel