Premio OzieriPremio Ozieri di Letteratura Sarda 

Informazioni sull'opera

TESTO


EL RAPSODE:
I quin trobaras que accepti, o pobe
fuster de Betlem, el suprem
gest de la vida en la mort!
Quin baixarà per a tu dels trans
i deixarà que el lepid bellugar
del plaer non embruti mès !es goles
ardoroses pel desideri d'ebrietats
que sabin cremar cada atom de carn!
Dèu vindrà exclusiu domini
dels mès tramposos detentors del poder
i tambè si Ell fugirà horroritzat
i tu pujaras en la creu per a indicar
el camì i el significat de la vida:
quin voldrà seguir-te!? Cantaran els galls
i trepides escenes de paor retornaran
en els segles per a triar el serè gaudir
del peresòs a la tùnica ensagnada del martir.
Q!iin sabrà donar tot el pa propi
de la carn, tot el vi propi
de la sang damunt d'una creu que resplendeixi
en el front de l'Home com a pinyora
de germanor operosa i serena!?
Tanmateix tu vas callar-te i has sabut beure
el calze amarg del desconhort fins
al cim de la dolor, per a ofrenar-lo
com una copa de dolor a Dèu,
com a rescat de !'Horn que t'haurà
llevat damunt de la creu i escarnit entre lladrons.
Crist, perdona-nos, no hem sabut
creure en tu. El teu cant retorna
cada dia en els nostres cors; cada
carrer ressona de veus que recorden
el teu camì, mes l'home calla.
No sabem acceptar d'èsser germans,
o Crist, i la creu mès lleugera,
que pesaria com la puntxada de un dit,
ès fastigos fardell al nostre gaudir.
Aixi !es màquines no son el cant
que l'Home lleva envers Dèu per agrairli
el dò magnific i infinitament renovant-se
de la vida; la màquina ès un termòmetre
que empeny !es cosciències enllà de cada esser;
per a satisfer l'esgarrifança de plaer
on la carn ofega l'ànsia de modernitat!
Nosaltres no hem sabut vencer, o Crist!
La derrata ens llida !es mans car
parla llenguatges subtils i massa consuets
al nostres vicis. La teva ma,
el ceptre de canya, el mantell roig
amb la sang que ens has donat: res
val per a obrir !es cosciències! Sols
l'hipòcrita gest del que fingeix
l'estimul de la devoci6 per a fraudar
el giudici favorable i util del sacerdot!

Quantes flestomies! Aixi e! sipari
d'acquestes obscenes rapresentacions es lleva
cada instant, mes ningù ou !es teves llàgrimes
i l'udo! desmesurat del teu cor
que inundaria de llum cada silenci
Posa la teva ma damunt del notre cap,
damunt de nosaltres els increduls i beneix;
ajuda-nos a seguir e! teu carni
fins a rendir l'Humanitat com una torxa
que cremi als peus de la teva creu
per cantar en !es nits del silenci
l'immortal canço de l'Amor!

CHOR:
Cinc-cent milions d'homes morin de fam:

AVUI!

Als camps de concentrament, terribles carnatges,
es pasta carn i sang dels Jueus:

AVUI!

Les cortines d'acer ofeguen cada crit
de llibertat amb e! plom dels tanks:

AVUI!

Els negres democratics son penjats
als democratics arbres americans:

AVUI!

Negres i asiatics valen molt menys
d'una embosta de diamants:

AVUI!

I els sacerdots de plaer canten,
en els putrids yacths de la luxùria,

amb e! chor de !es putes de cent mii pessetes,
melòdiques cançons de germanor,
que l'orquestra dels bolets atomics

acompanya tocant mùsiques on cada
nota aixi com a escombraria
en e! ce! de la potència,
de la supèrbia, del cegu i foll
damçar d'un pobre Cai paranoie
que no voi més reconeixer la immensa
llibertat de la perfecta llei de Dèu!

SCHEDA DELL'OPERA
TitoloHiroshima
SezioneSezione Algherese
AutoreAntonio Ballero De Candia
Nome 
Anno1962
Argomento 
Descrizione 
LinguaCatalano Algherese
EditorePremio Ozieri
ContributoreATHENA SRL
Tipo 
Formato 
FontePremio Ozieri
RelazioneConcorso Premio Ozieri 1962
CoperturaLogudoro, Sardegna Italia
DirittiComune Ozieri, Premio Ozieri
Analisi del Testo

Novità

NOVITA'

Epigrafia Giudicale. Sant’Antioco di Bisarcio: un’epigrafe commemorativa (1190-95)

 di Gian Gabriele Cau

 

Il saggio è stato pubblicato in  «Sardegna Antica: culture mediterranee», n. 50 (2016), pp. 35-42.

 

 

In una precedente occasione, sulle pagine di questa rivista, si è trattato di una iscrizione graffita nella chiesa di S. Antioco di Bisarcio, in agro di Ozieri. Si presentò, allora, uno studio sull’epigrafe

NOVITA'

Un inedito simulacro del Cristo Risorto (1780 circa) di Giuseppe Antonio Lonis, nella chiesa di S. Lucia di Ozieri

di Gian Gabriele Cau

 

Nel primo numero della «Voce del Logudoro» di quest’anno (VdL 22 gennaio) si dava notizia di cinque inediti simulacri del patrimonio di arte sacra di Ozieri, attribuiti, sulla base dell’analisi stilistica, a Giuseppe Antonio Lonis concordemente considerato dalla critica il massimo rappresentante dell’arte scultoria in Sardegna della seconda metà del Settecento.

Eventi e Iniziative

PRIMO PIANO

61^ EDITZIONE: PREMIASCIONE ONLINE!

SAPADU SU 27 DE FREARZU, A ORA DE SAS 17,00 PREMIASCIONE CUN DIRETTA ONLINE YOUTUBE DE SA 61^ EDITZIONE DE SU PREMIU OTIERI

Pro bider sa diretta clicca custu: Youtube Premio Ozieri

OTIERI: SA PATRIA DE SA POESIA

PRIMO PIANO

SEMIFINALE POETRY SLAM SARDEGNA 2020

col patrocinio del Premio Ozieri di Letteratura Sarda ed il Comune di Ozieri, ospiteremo la Semifinale del Poetry Slam Sardegna.

Venerdì 11 settembre, CAMPETTI SAN GAVINO, ORE 20,00 - Ingresso libero
(ATTENZIONE: IN CASO DI MALTEMPO L'EVENTO SI TERRA' AL TEATRO CIVICO "ORIANA FALLACI")
L'evento è parte integrante del ricco programma della 61^ edizione del premio Ozieri di Letteratura Sarda ed inserito nel cartellone della manifestazione “ESTIAMO IN PIAZZA 2020”, organizzata dal comune di Ozieri.

PRIMO PIANO

61^ EDITZIONE: SOS PREMIADOS

PREMIO OZIERI - 61a Edizione 2020

 

V E R B A L E    D E    S A    G I U R I A

 

Sos premiados

Setzione 1 - Poesia Sarda «Antoni Sanna»

  1. Giovanni Fiori: In su montiju meu
  2. Gian Bernardo Piroddi: Comente artizaias tue
  3. Pier Giuseppe Branca: Istadera de su mundu

 

PRIMO PIANO

60^ EDIZIONE - MANIFESTAZIONE PUBBLICA CONCLUSIVA

60^ EDIZIONE - MANIFESTAZIONE PUBBLICA CONCLUSIVA, PREMIAZIONE DEGLI AUTORI E RECITA DEI LAVORI.

OZIERI, SABATO 29 FEBBRAIO 2020 - TEATRO CIVICO "ORIANA FALLACI", ORE 15,30

Ospiti:

i poeti premiati nelle 3 sezioni del bando, Banda Brigata Sassari, Giuseppe Meloni (storico), Salvatore Ligios (fotografo/editore),

Torna all'inizio del contenuto