MAR DE AMOR

Es de llamps bianca i rocam negra
l'hostera dels vents a prop del port.
Los fitians hi van a la colgada
del sol, esclatant les roses de escuma.
I va la senyora de la mar, velat
Io cos blau de sereno i estrelles,
llestra pels camps salits acollint vides
ama una messadora de corali:
besant les fredes sombres de les torres,
moros ascabussant de Barbaria,
lladra de plor, plata i de rena,
esbatint naus al frontuni i riu
pegant alanxes podrides i maderes
de hòmens en fondo, enmig a àmfores
de vi greci semidéus de marbre,
canesques i servfvores morenes._
Los vents juguen a morra tota ntt,
txucos aguarden quant arribi ella,
matanfos de parra, apitant goig
per fer l'amor fins a la clariana.